dilluns, 8 de maig de 2017

EL CENTRE JOVENTUT, HISTÒRIES DE PEQUÍN


Dades i història arxivística del document

AME, Talonaris de rebuts del Centre Joventut on s’inclou una relació de tots els socis, amb les aportacions que varen fer segons les seves possibilitats. 
Els talonaris varen ser donats a l’Arxiu Municipal de l’Escala l’any 1999 per Rafel Batallé, procedents del seu oncle Modest Teixidor, antic secretari del Centre Juventut.
Contingut
Són els resguards dels talonaris on hi ha anotat el nom del soci i l’aportació econòmica que hi destina i ordenats cronològicament des de l’any 1926 fins al 1935. En total en aquests anys el total de socis al Centre Joventut puja a 353, l’últim dels quals va ser el fotògraf i músic Joan Lassús i Colomeda. Les aportacions són normalment en pessetes, des de 25, l’aportació més comú, fins a 500 pessetes, aportació que fa en Miquel Pagès, de can Reding l’any 1935. També hi ha la secció de les accions de prestació personal de treball. Destaca que en tots aquests anys només hi hagués 9 sòcies, en concret foren Carme Cros, Maria Condom, Antonia Bartomeu, Carme Rosés, Cristina (vídua de Paradís), Lola Tarrés, Maria Dubé, Maria Pujadas i Magdalena Nicolas.

Context
A principi del segle XX hi havia dues sales d’espectacles a l’Escala, la sala de Rafelito Sureda i “Les Delícies” de Pepet Sureda. Un grup de joves que volien celebrar la festa major més lluïda i més popular es varen organitzar per constituir el Centre Joventut, una associació recreativa per a aquesta finalitat. El 1922 es va crear l’Associació Centre Joventut, es nomena una Junta, s’expedeixen carnet i es comencen a cobrar quotes. Per portar a terme els balls, necessiten una sala gran i lloguen la fàbrica de salaons El Salí d’en Serrats, al port d’en Perris. Previs treballs de neteja i perfumadors d’ambient, s’hi celebren per primera vegada el ball de festa major de 1923. També s’hi feren projeccions de cinema però la visió era difícil degut a les columnes metàl·liques de l’edifici i es prengué la decisió de comprar un local propi. Tot i tenir un nom, al fer-se la festa en un salí del barri mariner de l’Escala, que també anomenaven barri xino, es començà a conèixer l’associació com a Pequín. I a més del trasllat de local, també es va traslladar el nom al nou edifici que es va construir a la finca que es va comprada, al llarg del carrer del Port, entre els carrers Maranges i Mar. Es construí entre els anys 1926 i 1927, on els obreres i la gent hi treballava de manera voluntària i es va inaugurar el local pel Carnestoltes de 1927. El Centre disposava de cafè-bar portat per una família. Es feien sessions de cinema, i hi havia un escenari i al primer pis camarilles. El Centre Joventut assolí l’apogeu els anys 1929-30, però amb la Guerra Civil i la decadència posterior, l’activitat es va anar esllanguint fins que el 1946 Pequín va deixar de funcionar i l’immoble es subhastà i passà a ser de propietat particular.
Per saber-ne més
  • El Centre Joventut. Històries de Pekín. Fulls d’Història Local núm. 72. L’Escala, 1999.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada