dilluns, 5 de juny de 2017


EL DOCUMENT DEL MES DE JUNY 2017

L’ALINEACIÓ DEL FRONT DE MAR 
DEL PORT DE LA SELVA (1914)



REFERÈNCIA ARXIVÍSTICA

ACAE-54- 2659 Ajuntament del Port de la Selva. Expedient del projecte d’alineació dels terrenys sobrants de via pública de diverses places i carrers de la vila del Port de la Selva, 1914-1915. Capsa 394.

CONTINGUT

El projecte d’alineació d’alguns terrenys sobrants de la via pública del Port de la Selva conté una memoria, de sis fulls, i el plànol dalt reproduït de grans dimensions –dibuix a tinta sobre paper tela, 55,5 x 190 cms, escala 1/400- signat per l’arquitecte Isidre Bosch. La finalitat era fixar en precisió sobre plànol i mides exactes, i també la valoració económica, de divuit parcel·les situades al carrer Illa i plaça Canalejas –actual plaça del Doctor Oriol- i altres de la plaça Comerç del Port. En una primera instància, l’Ajuntament, presidit per Rafel Oriol Brugués i amb Jaume Marès Casadevall com a secretari, es posà en contacte amb l’arquitecte facultatiu de Figueres, Antoni Papell Camps, però atesa la impossibilitat d’aquest de portar-ho a terme, recomanà a l’arquitecte de Girona, Isidre Bosch Bataller, que acceptà l’encàrrec d’immediat. L’expedient explica com la normalització de la façana de davant de mar era una tasca pendent pel comú de feia temps i que, una vegada ja feta, donaria “més bellesa i simetría”, com així va ser. S’habilitaren vint dies d’exposició pública, abans d’enviar-lo a Govern Civil que donaria l’aprovat final, on s’hagueren d’atendre algunes reclamacions com la del veí Joan Esparoner i el permís que demanava d’obertura d’una finestra, que seria rebutjat, així com també d’Ajudantia Militar de Marina que denunciava com un parell de parcel·les eren dins de la zona marítimoterrestre, i a més presentaven un perill de quedar inundades els dies de forts temporals. També va ser enregistrat un escrit firmat per 33 veïns que reclamaven que una de les parcel·les que era utilitzada com a lloc de pas pels habitants dels carrers més enlairats del poble “des de temps inmemorial” fos mantinguda com a espai públic.

CONTEXT

El poble del Port de la Selva reflecteix un lent procés de creixement que s’ha anat bastint amb unes formes simples que ressegueixen la costa en coherència amb la topografía, des d’aquelles primeres barraques de pescadors dels habitants de la Selva de Mar dels segles XVI-XVII amb l’impuls donat per la desaparició del perill de la piratería sarraïna i, més endavant, el títol de vila reial de Carles III del 1787.Té una façana de notable magnitud, ja que les edificacions respeten la forma de la magnífica badia sumat al fet de l’aïllament geogràfic de la resta de la plana empordanesa que ha facilitat la conservació intacte fins fa algunes dècades. Petites expansions urbanes s’han anat plantejant dins d’un creixement racionalitzat, per tal d’aconseguir d’endreçar i augment el sòl urbà, sense considerar el boom de l’aparició de les urbanitzacions dels 60’s endavant. Aquesta alineació parcial del front de mar no deixa de ser un exemple d’enriquiment de la tresoreria municipal sumat a la posada al mercat de divuit noves magnifiques parcel·les edificables davant de mar o prop de primera línea.

HISTÒRIA ARXIVÍSTICA

Aquest expedient curiosament forma part del primer fons ingressat a l’Arxiu Comarcal, el del municipi del Port de la Selva, després de l’entrada en funcionament fa poc més de vint-i-cinc anys d’aquest centre cultural.

MÉS INFO

Ramon Castells Llavanera, Bernat Catllar Gosà, Josep Riera Micaló: “Ciutats de Girona: catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX”. Girona, COAC Demarcació de Girona, 1994.

Frederic Marès Deulovol: “El Port de la Selva: notas históricas”. Figueres. Institut de Estudios Ampurdaneses, 1971.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada